Una sensació de buit intern, de que em falta alguna cosa per estar complet. Una sensació de nostàlgia profunda, de tristesa permanent. Viure la vida a mitges, sense permetre’m aconseguir el que realment vull. Poca vitalitat, poca energia, apatia. Una culpa i una sensació d’haver de cuidar els altres abans que a mi mateix. Un desig profund de fusió en les relacions amoroses. Una por constant que aquesta persona se’n vagi. La recerca constant d’alguna cosa que em manca i que desconec. Aquestes són algunes característiques de la síndrome del bessó solitari.
El bessó solitari és la persona que va començar la vida a l’úter matern al costat del seu germà bessó però durant el període gestacional aquest últim va morir. Aquest fet, que segons estudis afecta al voltant del 15% de la població, sol esdevenir sense deixar empremta visible a simple vista, ja que pot haver passat fins i tot abans de la primera ecografia, passant desapercebut per a la mare. No obstant això, aquesta pèrdua intrauterina deixa una profunda empremta al bessó solitari.
Visc la meva vida en plural, som dos, a la nostra bombolla dins de l’úter, amb una forta connexió i fusió amb el meu bessó. Sense avís previ, tot s’interromp. Ell ja no és aquí. Només quedo jo, sense entendre res. Ha sigut culpa meva? Com podria haver-lo salvat? Una sensació de congelació em recorre per dintre.
La relació que el bessó solitari manté amb el seu germà bessó, és la primera experiència d’enllaç, una relació d’intimitat i de forta connexió que és interrompuda per la pèrdua inesperada d’aquest. Aquesta experiència inicial de fusió i la posterior pèrdua queden gravades en l’inconscient del bessó solitari, les cèl·lules i la memòria emocional. Una fusió seguida d’una separació punyent. La vida lligada a la mort. El bessó solitari passa la seva vida revivint aquest patró, buscant el bessó evanescent de forma inconscient amb les seves parelles. Com que no sap què està buscant és difícil de trobar i mai queda saciat.
I com ho sanem?
Aquests fets traumàtics prenatals no han estat elaborats però han quedat enterrats al cos del bessó que sobreviu i tenyeixen tota la vida. Reconèixer l’existència del seu bessó, donar-li un lloc i posar paraules a tots aquests fets ocults dins nostre porta a una profunda transformació del bessó solitari. El bessó pot elaborar el dol, aprendre a conviure amb la pèrdua i començar a viure la seva pròpia vida.
El treball a través de constel·lacions familiars i rituals permet accedir a aquesta memòria prenatal i preverbal per alliberar la càrrega i el dolor que porta sense ser-ne conscient.
A mesura que el bessó solitari reconeix aquesta ferida, li dóna un lloc i la treballa, la sensació d’estar buit va canviant i aconsegueix omplir-se de si mateix i viure la vida de manera autèntica.
La nostra vida comença abans de néixer. Tot allò que experimentem mentre estàvem dins del ventre matern forma part de la nostra història personal. Tot i que no conservem records conscients d’aquesta etapa prenatal, els impactes són profunds i duradors. Concedim-los l’espai que es mereix.
Si vols treballar la ferida del bessó solitari, podem fer-ho al proper taller “Ara hi som tots” del 10 de maig i 7 de juny a Cardedeu.
