Ahir a la xerrada sobre la nena interior parlàvem de la diferència entre viatjar mig tirats al seient del darrere d’un vaixell sense conèixerne la direcció o fer aquest camí portant el timó del vaixell. Un paral·lelisme entre viure des de la part ferida del nostre nen interior o bé des del nostre adult.
✨ Quan vivim des del nostre nen interior ferit exigim als que ens envolten que atenguin aquest nen: donant-li atenció, solucionant-li els problemes, decidint per ell el que és millor… I això ens posa en una posició de víctima, en una actitud passiva, en un lloc on naveguem al so dels altres i esperem que ens omplin per estar bé. Normalment aquesta exigència és inconscient i aquesta posició ens dóna força per queixar-nos i per lamentar-nos i estar anhelant que vingui algú a cuidar-nos.
✨ En canvi, quan ens fem responsables de la nostra nena interior podem viure des d’un lloc madur, des del nostre adult. Viure des d’aquest lloc vol dir atendre les necessitats del nen intern i sostenir les seves emocions. És a dir que si necessito posar un límit el poso tot i que a l’altre aquest límit pot no agradar-li. I significa també que si sento tristesa li dono espai perquè surti aquesta emoció i estic amb mi donant-me suport, en lloc de pretendre estar “bé” i posar aquesta emoció sota l’alfombra (tarda o d’hora sortirà i segurament amb més intensitat).
Per saber què necessita aquesta nena interna necessitem parar i escoltar-la. Connectar-hi cada dia. Què li passa, què sent, què necessita? Atendre-la i cuidar-la. Des d´aquí podem prendre responsabilitat de la nostra vida, prenent el timó del nostre vaixell.
La qualitat d’aquesta relació determina la qualitat de les relacions que tenim i en definitiva el nostre benestar ❤️
I quina sort amb els molts mars que hi ha per navegar! 🌊
Si vols que t’acompanyi en aquest camí de guariment de la nena interior pots veure les sessions que ofereixo.
